Després de l'ocupació militar del territori valencià, primera fase de la conquesta del segle XIII, començà un procés de colonització, reorganització del poblament i de l'espai agrari, bastits sobre les antigues estructures andalusines. Catalans i aragonesos anaven a instal•lar-se en aquella terra de promissió, i anaven a dotar d'una nova identitat cristiana i feudal aquell territori. La feblesa i la inseguretat inicials de les estructures socials aviat donaren pas a la domesticació de l'espai i a la posada en marxa d'activitats econòmiques diverses. Concentaina es convertia així en un nucli agrari consolidat i organitzat, i assumia el paper de centre d'un mercat comarcal, que va permetre l'arribada de nous contingents i l'enriquiment del veïnat. Aquest veïnat seria poc homogeni des del principi i, a més, hauria de patir fortes convulsions. La vida dels colons contestans es debatia durant aquells anys entre les ràtzies contra els sarraïns i els artigaments, entre el brogit de les espases i els colps d'aixada.
