Libertas perfundet omnia luce! Aquesta frase, símbol de la Universitat de Barcelona, expressa la voluntat de fer arribar per tot arreu la llum del saber i la veritat de la nostra història des de la llibertat i la democràcia (...). .No caldria insistir en el desig lògic d?una institució que té més de mig mil·lenni al darrere de disposar d?un relat fidel dels fets que han marcat la seva història, dels esdeveniments socials i polítics de què ha estat partícip com a subjecte actiu o passiu (...)..El que ara considerem cabdal és el 75è aniversari de la promulgació de l?Estatut d?autonomia de la Universitat de Barcelona del mes de setembre de 1933 (...). .No podíem deixar passar els tres quarts de segle de l?efemèride sense reflexionar sobre el que van representar els pocs mesos d?autonomia real, no gaire més enllà de la trentena. Cal restar al temps que hi ha entre setembre de 1933 i gener de 1939, dos períodes e què l?Estatut resta suspès: des dels fets d?octubre de 1934 fins al retorn de les esquerres el febrer de 1936, període durant el qual les idees progressistes queden congelades, i els mesos entre el juliol de 1936 i l?octubre de 1937, en què hi ha un rector-comissari i el patronat desapareix. I com que també cal saber ben bé d?on venim, del llunyà segle XV, per on hem transitat, enmig d?Àustries, de Borbons, de repúbliques, d?autonomies i de tota mena de circumstàncies econòmiques i socials, i cap on anem, des de la lluita contra el franquisme cap a la transició, la democràcia i el segle XXI, l?estructura del llibre ja estava ben perfilada.
