La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938) ens descobreix la veritable gènesi, fins ara inèdita, del projecte editorial que va emprendre la traducció sistemàtica de tots els clàssics grecs i llatins al català en una col·lecció bilingüe. Tot i la interrupció durant els anys de la Guerra Civil, i els posteriors plens de vicissituds, l'obra de la Fundació Bernat Metge ha pogut continuar fins als nostres dies. Els inicis els devem tant al promotor, Francesc Cambó, com a Joan Estelrich, a Carles Riba, a Joaquim Balcells, i a tots els col·laboradors, així com també als subscriptors d'una de les poques editorials de les quals podem resseguir-ne el fil al llarg de gairebé un segle.
Aquest llibre també investiga per primera vegada, volum per volum fins l'any 1938, la filiació dels textos originals i el perfil de cada traductor, i s'endinsa en la recerca de quins van ser els criteris de traducció i quina fou la recepció de cada obra per part del públic i de la crítica. La col·lecció dels clàssics de la Bernat Metge forma part de la història de la filologia clàssica mundial i també de la nostra història cultural. Saber per què les seves traduccions, incorporades al sistema literari català, prestigien la llengua i l'enforteixen és ara a l'abast del lector.