{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 L\rquote humanisme, gestat pels medievals, trob\'e0 dos gran mitjans d\rquote expressi\'f3: d\rquote una banda, el pensament filos\'f2fic i cient\'edfic; de l\rquote altra, les obres d\rquote art. Quan el pensament renaixentista sembl\'e0 amena\'e7ar el dogma cristi\'e0, l\rquote Esgl\'e9sia ofer\'ed a l\rquote humanisme una sortida per mitj\'e0 de l\rquote art. No tenim per qu\'e8 lamentar-nos-en, amb el benent\'e8s que l\rquote art mai no s\rquote express\'e0 en detriment de la ci\'e8ncia, tot al contrari.
\par Tanmateix, el moviment cultural renaixentista an\'e0 prenent una actitud cada vegada m\'e9s distant enfront de l\rquote autoritat eclesi\'e0stica. A It\'e0lia, la intel\'b7lectualitat s\rquote inclin\'e0 cap a un cert paganisme, mentre que a Alemanya, m\'e9s ombr\'edvolament moral, la intel\'b7lectualitat es rebel\'b7l\'e0 contra la jerarquia romana adherint-se a la Reforma. En tot cas, el tarann\'e0 humanista, bo i fomentant l\rquote inter\'e8s pel saber dels antics, envigor\'ed la llibertat de pensament i esdevingu\'e9 l\rquote alba de la modernitat.
\par }
