Els Bersekir.

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 L'Eduardo no suportava la seva vida a la ciutat. L'ambient en el seu nou institut era hostil. Els seus companys es comportaven de forma agressiva. Tant les noies com els nois es miraven desafiadors i es provocaven cont\'ednuament. I els caps de setmana eren pitjors. El seu pare el tancava en el soterrani sinistre i l'obligava a transformar-se. I l'Eduardo detestava transformar-se. El dolor era insuportable. Comen\'e7ava amb aquelles sacsejades violentes a l'est\'f3mac. I a partir d'aqu\'ed, empitjorava: era com si la fera que allotjava en el seu interior no pogu\'e9s esperar a prendre control sobre el seu cos i s'obr\'eds pas a gambades. El noi sentia com li estripava la carn i els nervis, com li desconjuntava els ossos, fins que alguna cosa li esclatava al cap. Nom\'e9s aleshores assolia una pau inquietant.
\par }