Hi havia una vegada una nega que covava els seus ous. N’hi havia set, i els faltava poc per obrir-se. Un dia va notar alguna cosa estranya, alguna cosa nova. Hi havia un altre ou, el vuitè, una mica mes gris que els altres. Com hi devia haver arribat? «Ara no tinc temps per pensar-hi», va dir l’ànega, i va continuar covant els ous.
