{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 La iaia \f1\'e9s un homenatge a les \'e0vies, les portadores del tresor de l'experi\'e8ncia, que ens conviden a caminar entre flors per un m\'f3n sense espines, ple de dol\'e7or i sorpreses que no s\rquote acaben mai.
\par A elles, que ens eduquen sense normes, ens mimen i crien amb amor, va dedicat aquest conte.
\par "M'agradava anar al riu amb ella
\par i trobar-me cada mat\'ed
\par amb els meus amics:
\par els sabaters, les granotes,
\par els espiadimonis,
\par les papallones, els esquirols
\par i els ratolinets de bosc.
\par Maria Tarrag\'f3 va n\'e9ixer a Reus un dia de maig de 1968, i fins als 19 anys va viure a Margalef de Montsant (Priorat). Ha participat en diverses exposicions col\'b7lectives, i en el projecte Humanitzem els Hospitals, il\'b7lustrant parets i sostres amb contes populars a l\rquote Hospital Maternoinfantil de la Vall d\rquote Hebron de Barcelona. Tamb\'e9 \'e9s l\rquote autora, dins la col\'b7lecci\'f3 El Cargol Golafre, del llibre Bocins de felicitat i de les il\'b7lustracions d\rquote Una de nassos.\f0
\par }
