En aquest segon volum de "Les aventures de Sherlock Holmes" s'inclouen els sis últims dels dotze relats que Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930) va publicar, el 1894, amb el títol The Adventures of Sherlock Holmes. La distribució que la col·lecció «L'Arcà» ha fet d'aquesta dotzena de relats en dos volums no és pas arbitrària. Per una banda, permet de presentar-los en sengles volums d'un gruix més modest. Per l'altra, sabem que l'autor, després d'escriure els sis primers relats, estava ja tip del personatge Holmes i se'n volia desempallegar d'una vegada per totes; però, com a bon literat indecís que era, Conan Doyle, no volgué prendre ell la iniciativa, sinó que ho deixà en mans del seu editor, el propietari de l'Strand Magazine, exigint-li seixanta lliures per relat (quantitat exorbitada, pel que sembla, en aquell temps), fos quina fos l'extensió que tingués. Per à sorpresa del mateix Conan Doyle, el seu editor Va acceptar-li les exigències, de manera que el futur baronet no tingué altre remei que escriure sis aventures més protagonitzades pel famós Sherlock Holmes. Els dos primers, "El robí blau" i "La banda clapejada", els va escriure en una setmana: el primer narra l'aventura del lladre que roba un robí i, temerós que no l'enxampin amb el robí a les mans, el dóna a una oca, però després, és clar, agafa l'oca que no és. Posteriorment, en cosa d'uns deu dies, Conan Doyle va posar fi a "El polze de l'enginyer", en què es presenta un enginyer sense feina que és contractat per uns misteriosos personatges perquè adobi una màquina d'extreure un mineral preciós perquè és escàs, operació en el curs de la qual l'enginyer perdrà el polze; "El noble solter", on conta la història d'una núvia que desapareix durant l'àpat de noces, i "La diadema de beril·les", sobre l'aventura del deshonor que causa un fill a un banquer dipositari d'una diadema d'un valor incalculable. Sir Arthur Conan Doyle, que feia temps que barrinava la forma d'eliminar Holmes i Watson, perquè volia dedicar-se a la novel·la històrica, estava decidit a matar Holmes, però la seva mare, que s'havia convertit ja en una fan incondicional del detectiu, no sols li ho va prohibir sinó que li va aconsellar que escrivís "La finca de Copper Beeches", la història d'una donzella de companyia que accepta un encàrrec que no fa més que aixecar tota mena de sospites, de tal manera que es veu obligada a tallar-se els cabells i a lluir en certs moments un vestit que li va que ni pintat.
