«Com si fos una divinitat inefable i desconeguda, Pitàgoras estenia la seva oïda i fixava l’intel·lecte en les elevades simfonies del cosmos. Només ell podia escoltar i entendre l’harmonia i la unió universal de les esferes i dels estels que es mouen amb elles, una tonalitat més completa i més intensa que cap de les dels mortals.» A Iàmblic de Calcis, filòsof neoplatònic que visqué a cavall dels segles III i IV dC, devem un dels textos més minuciosos sobre la llegendària i misteriosa figura de Pitàgoras. En La vida pitagòrica, el lector hi trobarà descrit el proverbial poder hipnòtic del filòsof sobre les feres, la seva influència tranquil·litzadora sobre les persones, la seva presència semidivina, però també els costums i la manera de viure dels seus seguidors, els pitagòrics: des dels seus estrambòtics hàbits alimentaris i normes de comportament fins als rituals iniciàtics d’ingrés a la comunitat, passant pel desenvolupament del seu sentit de la justícia, el valor, l’amistat.
