L?any 1964 apareix en una revista barcelonina de moda masculina l?article ?Sombra del paraíso, según Gabriel Ferrater y Jaime Gil de Biedma?, una definició compartida de paradís en resposta a una hipotètica enquesta proposada pel poeta i crític anglès W. H. Auden. Tots dos poetes són ja aleshores autors publicats i reconeguts en les respectives llengües literàries i, des de finals dels cinquanta i principis dels seixanta, formen part a més d?un mateix complot per a retornar les literatures catalana i espanyola al lloc d?honor que els correspon dins del panorama de la lírica europea. Això no obstant, mai fins ara no s?havia publicat cap llibre dedicat a l?estudi comparatiu de l?obra de Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma. Els poetes de la consciència acara per primera vegada els textos crítics i poètics de l?un i de l?altre i posa de manifest una mateixa concepció de la poesia que, paradoxalment, aposta de manera radical per la vida malgrat evidenciar l?artifici literari que és tot bon poema.
