A través de la detallada relectura dels dos poemaris que Josep Carner va publicar l?any 1914, Auques i ventalls i La paraula en el vent, aquest llibre exposa una tesi atrevida i innovadora. S?hi mostra com, amb aquestes obres, Carner va tancar tot un període de la poesia catalana moderna i en va obrir un de nou establint els principis bàsics de la poètica postsimbolista. Aquests foren seguits pels principals poetes catalans del segle XX ?Joaquim Folguera, Carles Riba, Marià Manent, J. V. Foix, Joan Vinyoli o Bartomeu Rosselló-Pòrcel. A més, eren uns principis literaris que coincidien amb els que estaven desenvolupant els grans poetes europeus de l?època per tal d?adequar el gènere a la societat moderna ?W. B. Yeats, Rainer Maria Rilke, Paul Valéry, T. S. Eliot, Giuseppe Ungaretti o Jorge Guillén. Això converteix Josep Carner en un pioner no només de la poesia catalana, sinó de la cultura europea contemporània. Josep Carner 1914. La poesia catalana al centre de la modernitat europea obliga a rellegir la poesia carneriana des d?una òptica nova que l?enriqueix i la ressitua al nucli dur de la literatura del seu temps i de tots els temps.