Al final de 1936 Catalunya va ser ocupada per les tropes franquistes amb la consegüent fugida de milers de persones: membres de l?Exèrcit Popular, polítics, sindicalistes, funcionaris de l?Estat i de la Generalitat i persones sense cap participació tant en la contesa com en la rereguarda. Tots tenien una raó excel·lent: el tracte que els vencedors atorgaven als vençuts allí on triomfaven.
D?això se n?ha escrit molt, amb un bon nombre de treballs d?alta qualitat a més d?una producció literària i memorialista de divers interès, així com de biografies i estudis sobre partits polítics o sobre organitzacions obreres i sobre exiliats.
El present treball no entra en aquestes qüestions, sinó en les relacions entre tots plegats a l?exili, calibrant fins a quin punt aquestes relacions significaren o no la continuïtat heretada de la guerra i les mutacions que es van donar, tot intentant explicar tant el fenomen com els processos. Es té present únicament l?àmbit primigeni català, encara i que sovint s?ha de fer referència a les relacions amb les forces organitzades de l?Estat republicà espanyol a l?exili.
