Molt abans d’aprendre a caminar, la petita Luisa aprèn a volar. Molt abans de saber parlar, aprèn a observar. Quan fa tot just unes hores que ha nascut, la seva mare Aza l’abandona en circumstàncies dramàtiques. El Paul, que és el pare, se’n fa càrrec, criant-la en l’ambient caòtic i festiu d’un pis d’estudiants a Munic. Però un dia la festa s’acaba i aquest fet, juntament amb la curiositat pròpia d’una nena que ja té sis anys, empenyen la Luisa i el seu pare a seguir la petja de l’Aza. Així emprenen un viatge que comença lluny en el temps i que acaba lluny en l’espai, que va del fred i la gana d’un poble bavarès del final del segle xix a una selva tropical del Brasil.
Mitjançant la veu clara i innocent de la Luisa, que no sap jutjar i que es fa escoltar amb les seves impressions d’una vida poc convencional, Stefanie Kremser signa una novel·la lluminosa i càlida, plena de girs inesperats, que amb sentit de l’humor ens relata l’aventura més gran de totes, la que ens porta a indagar en els nostres orígens i llegendes familiars per a la fi poder trobar un lloc en aquest món. La que ens porta a comprendre, en el sentit més ampli de la paraula.
Stefanie Kremser va néixer a Düsseldorf (1967), de família alemanya i boliviana, però va créixer a São Paulo, Brasil. Als vint anys es va traslladar a Munic per estudiar cinema documental i des del 2003 viu a Barcelona. Aquesta biografia itinerant es percep en la seva obra, que sovint se centra en la recerca de la identitat en un entorn multicultural. És autora de diversos guions per a cinema i televisió i els seus llibres anteriors s’han traduït al català: Postal de Copacabana (Club Editor, 2007) i Carrer dels oblidats (Empúries, 2012). El dia que vaig aprendre a volar és la seva tercera novel·la.