El volum que ara publiquem està format per quinze dels contes més representatius que Ryûnosuke Akutagawa va escriure entre el 1915 i el 1923. Tant en els primers vuit contes, situats al Japó medieval, com en els set següents, ambientats en el món modern, el lector trobarà una bona mostra de la subtilitat psicològica i del refinament estilístic que han convertit Akutagawa en un mestre indiscutible de les lletres japoneses. Així mateix, els contes d’aquest volum inclouen una àmplia varietat temàtica, que va des de la crítica a certs vicis humans com la hipocresia, l’egoisme o la vanitat fins al paper de l’art de l’escriptura en la vida. En conjunt, aquest recull ofereix una barreja entre el to enjogassat i brillant d’alguns contes amb l’humor negre, la confusió i l’angoixa existencial que es respira en d’altres.
Ryûnosuke Akutagawa (1892-1927) és considerat el millor contista del Japó modern. Amb una infància marcada per la bogeria de la seva mare, Akutagawa es va refugiar ben aviat en la lectura, la qual cosa li va permetre conèixer de primera mà els clàssics xinesos i japonesos, així com els autors occidentals, d’entre els quals admirava Baudelaire, Poe, Strindberg, Tolstoi o Wilde. Va produir febrilment un centenar llarg de contes i relats breus amb els quals va explorar el cantó més fosc i més contradictori de la condició humana. Gràcies al seu domini estilístic i al seu coneixement de la psicologia, es va establir com una figura literària de primer ordre que va ser capaç d’insuflar aires nous a les lletres nipones, tant amb els contes que va ambientar en l’època clàssica com amb els que va situar en un entorn modern i urbà.
