A Vida de casa, la Ruth i la Lucille creixen òrfenes en un poblet insòlit d’Idaho anomenat Fingerbone, situat a la riba d’un llac immens i inquietant que ha segat la vida del seu avi per accident i de la seva mare per suïcidi. Abandonades per la mare i després per l’àvia i per les bestietes que la van succeir, les nenes queden a càrrec de la tieta Sylvie, una dona enigmàtica i excèntrica que sempre ha rodat món i que es cuida de la casa com una «sirena dins la cabina d’un vaixell». Les dues germanes modelen la seva identitat enfrontades a l’estira-i-arronsa entre els convencionalismes del poble i els «comportaments cada cop més erràtics» de la seva tia, entre l’enyorança del que han perdut i la solitud que els infon la seva permanència, entre l’amor que perdura i la transitorietat de les coses.
Amb una prosa lírica que és com una pedra preciosa negada de llum i d’aigua, Robinson va descabdellant la història d’aquestes tres generacions de dones en un paisatge remot on el cel «brilla com un ou a contraclaror», el vent és «agre com una moneda» i els carrers estan tan freds que dringuen a cada pas.
Marilynne Robinson és una escriptora nord-americana nascuda l’any 1943 a Sandpoint, Idaho. És autora de quatre novel·les i de diversos llibres de no-ficció. La seva trajectòria literària ha estat àmpliament reconeguda tant pel públic com per la crítica i l’any 2012 va rebre la Medalla Nacional d’Humanitats —atorgada pel president dels Estats Units— per la seva «prosa delicada i intel·ligent». La seva segona novel·la, Gilead (2004), va ser guardonada amb els premis Pulitzer i National Book Critics Circle Award, i Home (2008), la seva tercera novel·la, va ser finalista del National Book Award. Actualment, és professora a la Universitat d’Iowa i viu a Iowa City.
