Molt diferent, per l?estil i pel contingut, de les obres que va publicar abans de la guerra civil, aquest llibre es pot considerar el testament vital i literari de Josep Pous i Pagès. Les narracions que s?hi apleguen, escrites a l?exili francès i molt influïdes pels Pensaments de Pascal, són una magnífica descripció de la misèria i la grandesa de la condició humana: la tràgica soledat de l?expatriat, les angúnies de viure una guerra rere l?altra, l?angoixa existencial del vagabund, però també els agradables records de la infantesa, l?esplendor del paisatge, la joia de la música o la bonhomia de la gent donen a aquestes pàgines una bellesa poètica realment admirable.
