Els discursos que conté aquest volum, l’In Vatinium i el Pro Caelio, van ser pronunciats per Ciceró després del seu retorn de l’exili, l’any 57. Formen part de les anomenades Clodianae orationes, que van servir a l’orador per a combatre el seu enemic Publi Clodi.
L’In Vatinium està vinculat al procés de Sesti, que Ciceró defensava, i és un interrogatori adreçat a Publi Vatini, que havia testimoniat a favor dels acusadors de Sesti. El Pro Caelio és una defensa abrandada del jove Marc Celi Rufus, que havia estat acusat d’assassinat i d’enverinament a instàncies de Clòdia, la germana de l’enemic de l’orador. En aquest darrer discurs, trobem un Ciceró inèdit que s’esforça a disculpar la conducta disbauxada de Celi i que llança invectives duríssimes contra Clòdia.
