Amb Selecta de sonets de Shakespeare. Líriques de Shakespeare, la Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana s’inaugura. Ofereix 69 sonets traduïts i publicats per Magí Morera i Galícia entre els anys 1912 i 1922. Mentre que les obres de teatre de Shakespeare estaven adreçades al públic popular, els poemes eren per a l’elit, i els seus sonets estan considerats un dels cims de la lírica universal. Es tracta de relats en què apareixen el poeta rival –generalment un home atractiu– i la dama misteriosa i distant que tots dos estimen. La selecció que presentem inclou els poemes de Shakespeare més reconeguts literàriament, amb un equilibri entre els dedicats al jove a qui adreça 126 dels 154 poemes originals i la dama bruna destinatària dels 28 restants. Aquestes traduccions van ser el primer intent seriós de traslladar els sonets de Shakespeare al català i tenen el gran mèrit de ser poètiques, és a dir, de reproduir-se en català seguint mètrica i rima. Biografia de l’autor: William Shakespeare (Stratford-on-Avon, 1564-1616). Poeta, dramaturg, actor, comediògraf i empresari teatral anglès. Actuà a l’escena durant vint anys, i va crear la sèrie més gran d’obres teatrals i el més meravellós conjunt de personatges que hagi concebut un sol home en la història del món. Les seves tragèdies exploren les recòndites ombres de la passió i els perennes enigmes de la condició humana. Els sonets de Shakespeare estan considerats un dels cims de la lírica universal. Es van publicar, suposadament sense el seu permís, el 1609. Tradicionalment, els sonets s’adreçaven a una dama idealitzada, però hi ha hagut excepcions com la de Shakespeare, que els adreça a dos personatges. Biografia del traductor: Magí Morera Galícia (Lleida, 1853-1927). Escriptor, polític i advocat. Estudià dret a Madrid i féu amistat amb Campoamor i López de Ayala. Fou degà del col•legi d’advocats de Lleida, diputat provincial del partit liberal i alcalde. Ingressà a la Lliga Regionalista, de la qual fou diputat a corts. S’inicià escrivint poesia castellana, influït per Campoamor, Zorrilla i Núñez de Arce, amb Carnet de ensayos i El candil del loco, entre d’altres. La seva poesia en català rep l’influx de Maragall i dels jocs florals i tracta de temes bucòlics, lleidatans i clàssics. Escriu Hores lluminoses, Cireres, Nou i vell (1927) i Poesies completes. Escriví a les revistes La Ilustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa. Excel•lí com a traductor en vers de Shakespeare: XXIV Sonets de Shakespeare (1912), Selecta de Sonets de Shakespeare (1913), Venus i Adonis (1917), Coriolà (1918), Hamlet (1920), Romeu i Julieta (1923) i El marxant de Venècia (1924). Deixà inèdits Juli Cèsar i Macbeth. Dídac Pujol és traductor, professor de traducció literària a la Universitat Pompeu Fabra i gran especialista en l’obra de Shakespeare. Signa el completíssim estudi introductori que precedeix el facsímil dels sonets. Nova col•lecció: Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana La BHTC pretén recuperar, en edicions facsímils acompanyades d’un estudi introductori elaborat per un especialista, traduccions històriques de títols de referència de la literatura universal, especialment remarcables per la seva qualitat literària i publicades durant la primera meitat del segle XX.
