El Desconhort de nostra Dona (1294) és una de les poesies de Ramon Llull més arrelada a la tradició i alhora més original. L’obra s’ha d’incloure en la tradició del plany de Maria, corrent literari difós per tota la cristiandat que narra de manera dramàtica la crucifixió de Crist a través de la veu de Maria. Però també és una de les obres lul·lianes amb menys contingut d’Art, per tant, original dins de la seva producció, fonamentada en l’Art i la creació d’«un llibre, el millor del món», per a la conversió dels infidels. En aquest poema, l’Art es deixa de banda per mostrar tot el dolor i el sofriment que van acompanyar la Verge en el moment més dramàtic de la seva existència terrenal. Maria mostra tot el seu costat humà mentre veu com Crist és escarnit, torturat i finalment mort, i és a través dels ulls de Maria que nosaltres, oïdors/espectadors, veiem l’episodi evangèlic i hi participem. El Desconhort és compost de 32 estrofes monorimes de dotze alexandrins, un vers usat típicament en els poemes narratius i en les cançons de gesta perquè permetia, per la seva llargada i el ritme solemne, de donar gravetat i èmfasi als esdeveniments narrats. L’absència de l’Art lul·liana en aquest poema facilita molt l’accés al text, que demostra, en canvi, les grans capacitats poèticoliteràries del beat. Escrit en occità, s’ofereix en la versió original i en traducció catalana en prosa. El text s’apropa a les laude dramàtiques de l’àrea italiana, cosa que permet imaginar-ne una possible realització parateatral. L’edició es presenta amb ortografia normativa i amb notes explicatives que ajuden a contextualitzar històricament els esdeveniments que s’hi narren i a aclarir passatges dubtosos.
