Polinyà del Vallès és el primer poble d'Europa que disposa d'un diplomatari. Només la documentació altmedieval comprèn més d'un centenar de diplomes que van des de l'any 969 fins al 1197. Aquesta rica documentació ha permès de resseguir amb força detall l'origen de la seva història, la qual gira entorn de la seva església de Sant Salvador i de la família dels Santa Coloma, que en foren els senyors feudals fins a la fi del segle XII.
L'església de Sant Salvador, consagrada pel bisbe sant Oleguer el 1122, fou decorada amb unes notables pintures murals, de les quals s'han conservat només diversos fragments, suficients, però, per valorar la qualitat de l'artista que dirigí aquesta la seva execució. S'ha vist en l'esmenada família Santa Coloma els promotors d'aquestes pintures, però els autors aporten dades que demostren que no fou així i que cal buscar en el capítol catedralici de Barcelona, a qui pertanyia l'església de Sant Salvador de per donació del bisbe Guislabert, els seus autèntics impulsors.
Els autors, a més, repassen, amb noves dades, el procés de descoberta i restauració de les pintures, ofereixen una interpretació iconològica del conjunt, presenten una nova lectura de l'epígraf del llibre tancat amb set segells i suggereixen una diferent identificació de l'enigmàtic personatge de l'intradós.