AB;Quan vaig comenE7;ar a reunir dades per trobar un fil conductor de la histF2;ria d'un barcelonED;, que vaig batejar com Onofre Bouvila, vaig descobrir fins a quin punt imperava l'oblit. Molt poca gent sabia que hi havia hagut una ExposiciF3; Universal el 1888 i que aquesta exposiciF3; havia estat el tret de sortida de la Bar - celona moderna. Poca gent sabia com es va planejar i construir l'Eixample i quE8; hi havia abans on avui hi ha carrers, passejos i rambles. NingFA; tenia una idea clara d'on vivien els rics i on vivien els pobres i com es relacionaven els uns amb els altres. I amb prou feines es trobava documentaciF3; sobre aquests temes. Reu - nir aquests documents fragmentaris i convertir-los en un relat coherent va ser una feina que em va tenir entretingut bastants anys, segurament els mE9;s gra - tificants de la meva vida d'escriptor.BB;
Ara
La ciutat dels prodigis surt de nou a la llum en versiF3; catalana traduEF;da per Xavier Lloveras. Com en altres ocasions semblants, em pregunto quE8; significa - rE0; per a un nou lector. Fa uns anys jo vaig escriure una novelB7;la. Ara E9;s la novel B7; la qui ha de parlar amb la seva prF2;pia veu.BB;
A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; A0; Del PrF2;leg d'Eduardo Mendoza
A cavall entre la novelB7;la histF2;rica i la novelB7;la picaresca, La ciutat dels prodigis, publicada per primera vegada l'any 1986, E9;s tot aixF2; i mE9;s: un monument lite - rari a una ciutat, una de les obres que mE9;s han alimentat el miteA0;i mE9;s s'han acostat a la utopia de AB;la gran novelB7;la sobre BarcelonaBB;.
A0;
