Pere Calders és un mestre del relat breu. En els seus contes medita sobre el concepte de realitat, a la manera de Kafka i Pirandello. Calders dóna especial importància a la màgia de la vida quotidiana i, precisament per això, la seva obra ha estat relacionada amb el «realisme màgic», considerant-se’l fins i tot com a precursor d’aquest moviment, ja que gran part dels seus contes van ser escrits abans del boom llatinoamericà.
Segurament allò que més pot atraure el lector que s’apropa a la seva obra és l’ús de la ironia i l’humor, encara que les situacions a les quals ens condueix són sempre versemblants.
En aquesta antologia publiquem prop de trenta dels seus millors contes, escrits entre 1955 i 1984, amb il·lustracions d’Agustín Comotto i que són un homenatge necessari a un narrador excepcional.
