Acabada la Guerra Civil, les forces vencedores van instaurar una política repressiva amb la finalitat de 'netejar' la maquinària estatal de qualsevol persona sospitosa de ser desafecta al nou règim imposat per les armes. El 'Nuevo Estado' concebia l'Administració com el braç executor dels seus designis polítics i, com a tal, havia de ser obedient, disciplinada, lleial i acrítica. Barcelona s'havia convertit en un objectiu estratègic del nou règim, tant per l'emergència d'una classe obrera combativa com per ser la punta de llança de formacions polítiques que aspiraven a majors quotes d'autogovern. I el seu Ajuntament, amb un gran nombre de funcionaris i un alt nivell de competències de gestió assolides, era una de les institucions més importants de l'Estat. Marc Gil analitza, amb tot detall, el procés de depuració que va afectar el consistori barceloní entre els anys 1939 i 1940 quan 7.100 treballadors públics van ser expedientats i es van presentar càrrecs contra prop de 2.500. I també descriu les estratègies de la corporació municipal per garantir el funcionament dels seus serveis enmig d'un procés de tal magnitud. La depuració, conclou l'autor, va ser una operació massiva i exhaustiva, minuciosament dissenyada per detectar i eliminar la més mínima esquerda en el monòlit del 'Nuevo Estado'.
