L’antologia Atlàntiques (1913) és una de les fites més importants en les relacions contemporànies entre les literatures portuguesa i catalana. Ignasi Ribera i Rovira hi va concentrar tota la riquesa de la lírica portuguesa a partir del Romanticisme, des d’Almeida Garrett fins a Teixeira de Pascoaes. A més, hi va proposar la creació d’un moviment nou a partir de l’exemple lusità: l’Enyorantisme. En plena lluita entre models literaris, polítics i culturals, l’Enyorantisme podia superar les propostes noucentistes i oferir un model de paganisme i de lirisme que mobilitzés les energies catalanes regeneradores. L’antologia se situa en un moment crucial de la llengua i la literatura catalanes. Víctor Martínez-Gil és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser lector de català a la Universidade Nova de Lisboa. La seva tesi doctoral va tractar sobre les relacions literàries i culturals entre Catalunya i Portugal. Sobre aquest tema, va publicar El naixement de l’iberisme catalanista (Premi Carles Rahola d’assaig 1996). Ha coordinat, entre altres, l’edició del llibre «Uns apartats germans»: Portugal i Catalunya (Lleonard Muntaner, 2010) i ha traduït obres de Mário de Sá-Carneiro, José Saramago, Herberto Helder o Fernando Pessoa. És coordinador de l’edició crítica de l’obra de Salvador Espriu, ha estat codirector d’Indesinenter. Anuari Espriu (2006-2015) i actualment ho és d’Els Marges.
