A La noia d’Aberdeen, Quim Aranda s’endinsa en l’actualitat més roent del país per oferir-nos una gran novel·la negra de tall clàssic. I, de rerefons, una pregunta inquietant: quins esdeveniments no previstos poden fer avançar, o bé descarrilar, el procés en què ens trobem immersos?
Dilluns, 26 d’agost de 2013. A pocs dies de la Diada, troben al seu pis de Barcelona el cos sense vida del professor escocès Paul McEwan, assessor del Govern català en el procés cap a la independència. Vidu d’una certa edat, respectat per la comunitat acadèmica, McEwan havia d’explorar les vies jurídiques que garantissin que una Catalunya independent continués dins la Unió Europea.
En el caliu previ a la celebració de la Via Catalana, comença a prendre cos la teoria d’un assassinat polític per part dels cossos paral·lels de l’Estat. Enmig de l’escàndol, l’advocat Josep Roger Moreno, poder a l’ombra de la Generalitat, envia el detectiu Manel Latorre a Aberdeen per mirar de recuperar la feina del jurista, que sembla haver-se evaporat. Allà, en comptes de certeses, Latorre hi troba encara més preguntes: Què hi feia realment McEwan a Catalunya? Qui s’entesta que no trobi el que ha anat a buscar? Quin interès té Moreno en aquest cas? I, sobretot, on és la noia amb qui es veia el professor?
