El valor sobirà de la literatura lligat amb la ironia i un cert humor subtil és el que basteix els dotze relats de Francesc J. Vélez que componen aquest llibre.
Què empeny els homes, des d’infants, cap a l’abisme del mal?, quins enigmàtics viaranys torcen i retorcen la ment humana en l’art d’aixecar la ineludible i complexa relació entre les criatures de l’espècie?, quina és la terrible llavor oculta de la por que acaba portant una dona madura a fer de la seguretat i protecció de la seva llar una religió?, en què acaba quedant l’amor entre els pares i les mares tan ocupats dels nostres temps i els seus fills abandonats?, és la vida realment un viatge que nodreix de sentit l’existència, o més aviat un etern retorn del mateix?, és la irrupció de la malaltia, i les condicions vitals que imposa en el malalt, el signe evident que ha arribat el moment de fer balanç?, què converteix el ciutadà en un esclau?
