Valent-se de la tècnica del collage i alternant els punts de vista per retratar una realitat calidoscòpica, Pilar Rahola evoca un univers fascinant en el seu camí cap a l’esfondrament, i, alhora, ret també un homenatge als ideals de la República i als mestres que en van ser l’estendard.
De la mà de dos personatges a punt d’embarcar cap a Cuba -en Miquel, jove de Cadaqués que hi va a fer de capatàs, i la Montserrat, filla de la burgesia barcelonina-, Pilar Rahola ens fa passejar per un extraordinari entramat de relacions -sindicalistes, polítics, artistes, pescadors...- i per alguns dels moments cabdals dels anys vint i trenta a Catalunya i a Cuba.
Rahola recrea des dels anys de la dictadura de Primo de Rivera i el pistolerisme pels carrers de Barcelona fins a la proclamació de l’Estat Català per Lluís Companys a la plaça Sant Jaume, de la bomba del Liceu a l’esclat de la Guerra Civil i els Fets de maig del 1937, i també la Cuba efervescent de les plantacions de sucre, el teatre, la Macorina i l’esclavatge. I, com un món dins el món, tancati tanmateix reflex de l’exterior, Cadaqués, un gresol on es fonen el paisatge tel·lúric i la cultura refinada, les bruixes, la vida dels pescadors i els burgesos estiuejants, la Ben Plantada, Dalí, el gran pedagog Lluís Tasis, Duchamp... Un gresol, malgrat tot, que amb la Guerra Civil no podrà escapar d’esberlar-se i que el trastornin els vaivens del món i de la història.
