Mario Bunge (Buenos Aires, 1919) és, potser, el filòsof intel·lectualment més ambiciós i prolífic de la nostra època. Al llarg d02019;una vida gairebé centenària ha desenvolupat una tasca gegantina: gairebé un centenar de llibres i un miler d02019;articles de tota mena. El seu objectiu: explorar i avaluar el gruix del coneixement humà, tot buscant harmonitzar i encaixar en un sistema filosòfic les tesis i els enfocaments subjacents en les ciències i les tècniques modernes. En l02019;obra que coincidí amb el seu norantè aniversari (Filosofia política, 2009) subratllava, com a pilars que havien sostingut aquest periple intel·lectual, les sis fites següents: materialisme emergentista; realisme científic; rigor, exactitud, precisió; sistemisme; dinamicisme, historicisme; humanisme. I va resumir així la seva opinió general sobre aquesta temàtica: «Judico que una filosofia sense ontologia és una filosofia invertebrada; sense semàntica és una filosofia confusa; sense gnoseologia és acèfala; sense ètica és sorda; paralítica sense filosofia social, i obsoleta si no recolza sobre la ciència. I de cap manera es pot parlar de filosofia veritable si li manca tot el que acabem d02019;apuntar». Aquest Diccionari filosòfic es pot conceptuar com un «breviari de filosofia bungiana ». Està redactat en un estil ben personal, senzill i clar, tot i que no sempre fàcil. Quant al contingut, cal dir que presenta tesis originals i ben articulades, així com crítiques punyents dels punts de vista que l02019;autor jutja errats o estrafolaris. Pel que fa a l02019;extensió, la coherència, l02019;originalitat i la profunditat, val a dir que aquest llibre condensa una cosmovisió global i agosarada. Convé puntualitzar, a més, que la concepció general és força refinada, fet que resulta palès quan es pondera amb quina cura es manegen i s02019;analitzen molts dels conceptes bàsics escollits. També cal ressaltar que l02019;autor es declara rotundament a favor del cientifisme i de l02019;humanisme, des d02019;un bon començament.
