L'han somniada, l'han dissenyada i han transportat troncs entre tempestes hivernals, i finalment ho han aconseguit: els dos nois ja tenen
la seva casa a dalt d'un arbre. Des d'allà, entre les blanques flors del cirerer, poden contemplar el llac. La nit que hi dormen, es
prometen amistat eterna. Arriba l'estiu, un estiu feliç... fins que arriba també la primera discussió. El motiu és tan absurd que l'obliden,
però també és prou fort per a separar-los. Abandonada, la cabana veu passar una estació rere l'altra, fins que la descobreix la Marta. I,
aquest estiu, el cirerer serà testimoni d'una nova promesa d'eterna amistat.