El llibre de poemes que Bernat Nadal ha dedicat a l’extraordinària escultora francesa Camille Claudel i que constitueix un preciós i merescut homenatge poètic a una dona que va patir per la seva doble condició de dona i d’artista a finals del segle xix, consta de dues parts: “Cant de Camille” i “Cartes a Camille”. Ambdues comprenen el lament de l’artista que, en vida, va destacar de manera precoç pel seu talent i que, això no obstant, només va ser “coneguda” (no gosaria dir valorada), amb relació als homes de la seva vida: el seu germà, l’escriptor i diplomàtic francès, Paul Claudel, i Auguste Rodin, el gran escultor, que la va acollir amb només dinou anys i que per espai de deu anys la va fer servir de model, musa, col·laboradora i amant.
