Els nostres prejudicis s’imprimeixen en les nostres institucions i, per tant, en la vida de tots nosaltres. La voluntat d’acceptar un pensament ideològic —és a dir, un pensament que per definició no és propi, que és cec a l’experiència i a les contradiccions que sorgeixen quan es consulten camps més amplis de coneixement— és una capitulació que ningú no hauria de fer. És una traïció a les nostres ments extraordinàries i a tots els recursos esplèndids que la nostra cultura ha preparat per al seu ús.
Hem sotmès el pensament a la ideologia. Cada pregunta és en tots els aspectes la mateixa pregunta; cada resposta, la mateixa resposta. Per què ningú no ha fet res? Per egoisme. Això és cert de tota l’espècie, però és especialment cert dels americans. On és la saviesa, el coratge, la generositat, la dignitat personal en tot això? Pensar en aquests termes és innocent. Aquestes qualitats són simplement aparents, mai determinants.
Del prefaci de Marilynne Robinson
Marilynne Robinson (Sandpoint, Idaho, 1943), una de les autores nord-americanes més importants de l’actualitat —ha estat guardonada, entre d’altres, amb els premis Pulitzer i National Book Critics Circle Award— ha encès l’esperit humà amb les seves conegudes novel·les, de les quals a Edicions de 1984 hem publicat Gilead, Vida de casa i Lila. Robinson és també autora de cinc obres de no-ficció que han tingut una gran rellevància. A Què hi fem, aquí?, el seu darrer recull d’assaigs, ens parla de temes essencials que són per a ella qüestions urgents que sorgeixen de la manera com pensem avui dia. El volum és una crida a continuar la tradició de pensadors com ara Emerson o Tocqueville per millorar la vida política i cultural dels nostres dies.