Què passa quan te n’adones de que la teva vocació
no et portarà enlloc i que molt probablement hagis
de buscar una altra feina? Què passa si aquesta feina
és la publicitat, que durant molt de temps t’ha semblat
reprovable? Què passa si ets jove, però potser
no tant com per canviar dràsticament de via? Existeix
l’amor o, tal com deia Foucault, es tracta d’una estratègia
de reproducció dels codis socials i de la gestió
política i afectiva dels cossos? Què passa quan dius
això que acabes de llegir enmig d’una festa, a una
noia amb qui t’agradaria anar al llit? Podem seguir
veient les pelis de Truffaut després d’haver pensat en
la biopolítica? Es pot seguir guanyant un la vida en
professions de lletres?