Al llarg de la seva prolífica trajectòria, Vicenç Altaió ha impulsat
el reconeixement als nostres poetes avantguardistes
mitjançant exposicions, publicacions i homenatges, com un
deure generacional amb els pares de la modernitat artística
catalana: J.V. Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Perucho,
Cirlot, Joan Brossa, Salvat-Papasseit... Ara correspon als
seus contemporanis reconèixer i celebrar la seva aportació
a l’agermanament de la poesia i les arts visuals, tot seguint
la tradició que ens han llegat aquests poetes, o artistes com
Joan Miró, Salvador Dalí i Antoni Tàpies. Tot i haver dedicat
una bona part de la seva obra a prologar, escriure o promoure
artistes, ha estat en la bibliofília on ha desenvolupat un projecte
que aquesta exposició certifica. Du per títol Ulls Fèrtils
com un homenatge a Paul Éluard, figura que va jugar un paper
similar al seu molts anys abans, i en un altre context. Ell va ser
al dadaisme i al surrealisme allò que Vicenç Altaió ha significat
i significa pels artistes catalans del canvi de segle. El poeta,
a la fi, és un mitjancer que incita amb les paraules i les idees.
