Després de l’èxit de Fariña, Nacho Carretero
publica sobre el cas Pablo Ibar.
«La meva vida es va aturar el 1994.» Darrere la mampara de vidre, en una cabina minúscula i revestit amb el mono taronja que l’assenyala com a condemnat a mort, Pablo Ibar té clar en quin moment la seva existència va quedar en mode Pausa.
El juny d’aquell mateix any es van trobar a Florida els cossos sense vida de l’amo d’un local nocturn, Casimir Sucharski, i de les joves Sharon Anderson i Marie Rodgers. La investigació policial va concloure amb l’acusació en ferm de Pablo Ibar i de Seth Peñalver. L’espanyol, nebot del mític boxejador Urtain, es va veure immers en un procés judicial llarguíssim. Una història rocambolesca infestada d’anul•lacions, defenses ineficients, manca de proves... El 2000 va ser declarat culpable i condemnat a mort. Tanmateix, el 2016 el Tribunal Suprem de Florida va decretar que no havia gaudit d’un judici just i que el 2018 tindria una nova oportunitat.
El reporter Nacho Carretero va conèixer de primera mà aquesta història l’any 2012 i va començar llavors la seva relació amb el cas, durant el qual ha visitat a Pablo a la presó de Florida i ha mantingut correspondència amb ell. Fruit de les seves investigacions neix aquesta crònica apassionant que també reflecteix la lluita d’una família i la història d’amor de la seva esposa, Tanya.
Un relat negre que, protagonitzat per persones reals, conforma un veritable thriller.
Una barreja perfecta de periodisme i literatura.
