Qui vol tornar al Mas de les Òlibes, ara que fa anys que se'n van anar els darrers habitants amb l'esperança de trobar una vida millor a ciutat? Però algú hi torna. Un home a qui no coneix ningú. Pels carrers del poble, s'escolten encara les veus de dones com Carmeta, ressona la tristor infinita dels seus ulls quan va tornar d'aquella clínica on va tindre el fill i se'l van endur. Mort, li digueren. Ella no ho va creure, no ho va creure mai. Però ho va amagar sempre. Fins i tot a Daniel, el seu home, i a Balma, la filla que tingueren al cap d'un temps, la filla de qui va saber el nom i el rostre. La filla que, un dia també, es va preguntar què havia passat amb el seu germà. Amb aquesta novel·la, Premi Ciutat d'Alzira, Vicent Usó es pregunta què és la identitat i recorre el camí que va del testimoni a la ficció per abordar literàriament un dels temes més dolorosos de la nostra memòria recent: el robatori organitzat de criatures acabades de nàixer.