Hem de celebrar l’edició de Punta de plom perquè representa
una nova fita en el recorregut poètic de Marta Pérez i
Sierra, en el sentit que, tot i mantenir la força i el compromís
de llibres anteriors, manifesta una depuració del llenguatge
i enceta una nova manera d’expressar el fet poètic, amb tot
de referents que confereixen als poemes un plus de connotació
simbòlica. Punta de plom, però, tot i presentar el sofriment de les dones
maltractades en la seva cruesa, desprèn vitalitat i bellesa,
com ho mostren les imatges líriques associades a la mar o
a la sensualitat, tant vinculada al plaer sexual com al gaudi
de l’entorn, especialment la flora (del pròleg d'Isabel M.
Ortega Rion).
