«La guerra dels jueus contra els romans és la més gran no sols de les que s’han entaulat a la nostra època, ans gairebé de totes les que tenim notícia que s’hagin declarat mai entre ciutats i nacions.» És amb aquestes paraules que Flavi Josep (37 dC—c. 100 dC) enceta el primer dels seus set llibres sobre La guerra jueva, l’obra on narra, en qualitat de testimoni de primera fila, la revolta dels jueus contra Roma. El punt culminant d’aquest conflicte, la destrucció del Temple de Jerusalem, va fer canviar per sempre més el rumb de la història del judaisme, i Josep —que és vist com un traïdor pels jueus i, pels cristians, gairebé com un testimoni del naixement del cristianisme— s’erigeix, així, en un autor imprescindible per a comprendre la història jueva. La lectura de la seva obra, gairebé dos mil anys després, continua resultant, encara avui, absolutament apassionant.
El llibre primer, que ara presentem, comprèn els fets esdevinguts des de l’any 164 fins al 4 aC, i situa el lector en els precedents antics de l’esclat de la guerra, que serà pròpiament descrita al llarg dels llibres II al VII. El volum conté també el text introductori habitual sobre l’autor i el context de l’obra i és acompanyat per diversos mapes i taules genealògiques.
