{\rtf1\ansi\ansicpg1252\deff0\deflang3082{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\f0\fs16 Una setmana de navegaci\'f3 entre Mal\'e0isia i el port xin\'e8s de Shantou, a finals de 1949. El vaixell \'e9s obsolet, la tripulaci\'f3 abundant: setze homes. Cada nit fan torns de gu\'e0rdia i \'e9s el moment de les converses llargues. \'bfDe qu\'e8 parlen, els mariners? No els preocupa la guerra civil que es desferma all\'e0 on van: els obsedeix la s\'edfilis. Tots la tenen. I, a la consci\'e8ncia, tra\'efcions imperdonables. \par
Vet aqu\'ed la subst\'e0ncia de l\rquote\'fanica novel\'b7la de Nikos Kavadias, poeta i radiotelegrafista grec, de qui Club Editor publica l\rquote obra completa -3 relats, 52 poemes i una odissea. Expressada per ell, la vida a mar no t\'e9 res d\rquote ideal. \'c9s una condici\'f3, la dels damnats voluntaris per a qui l\rquote infern \'e9s cada dia viscut. Una tribu per sempre unida a una altra, la de les dones que es prostitueixen als ports. \par
\'bfQuin millor confessionari que el mar? Dir el lloc exacte on conflueixen la inf\'e0mia i el sentiment \'e9s el prodigi que acompleix Kavadias. Llegir-lo no deixa intacte. Per sempre m\'e9s et queda el so \ldblquote com d\rquote arc desafinat, com quan el vent estripa els tendals\rdblquote de quan dos se separen. I la consci\'e8ncia que hi ha un univers m\'e9s vast que el mar. L\rquote interior d\rquote un home de qui no donaries res.\par
\par
Radiotelegrafista de marina, Nikos Kavadias pass\'e0 embarcat la major part de la seva vida: des del 1929, a dinou anys, fins al 1974, pocs mesos abans de morir, tret del per\'edode de 1939 a 1945, durant el qual la guerra el retingu\'e9 en terra. Mai no va tenir casa pr\'f2pia; sempre, com una urg\'e8ncia: tornar a embarcar. Els llargs mesos en mar, les gu\'e0rdies esgotadores, el crepitar enervant dels auriculars a la cabina de la r\'e0dio. De tant en tant, un port: les dones i el m\'f3n bigarrat on s'aplega gent de tota proced\'e8ncia, interminable galeria de vides.\par
}
