¿És possible que el «nostre» voluminós, preuat, pesant i vanagloriat edifici del pensament occidental (imatge o idea de tot plegat) estigui edificat sobre unes bases absolutament falses? Què podem esperar d’un sistema filosòfic fundat sobre el Mythos, els déus i les Idees platòniques?
'El flâneur a la finestra' proposa resseguir de manera resumida, seqüenciada o saltejada, el laboriós desplegament en algunes ments humanes dels grans temes d’allò que hem convingut a anomenar coneixement: «déu», «humà», «cosmos», «ètica», «estètica», «política» i «sentit de l’existència».
Estructurat en cinc volums, 'El flâneur a la finestra' enfoca de manera selectiva i crítica el passat del nostre actual veure, pensar i entendre. Un assaig genealògic, sense cap pretensió d’exhaustivitat, que té per objectiu saber quines idees han donat pas a quines altres noves idees, i que acaba constatant (ara en desvelem el resultat...) que els humans, globalment considerats, som poc perspicaços i manifestament manipulables i obedients, i que no estem fets per pensar, llevat d’alguns rars exemplars d’episòdica aparició.
Aquest primer volum parteix de la consciència de ser, exemplificada en el poema de Gilgameix —revelada no tant en la por de la mort sinó en el «més enllà»—, passa pel punt culminant del pensar —assolit pels poetes pensadors presocràtics, amb Parmènides en l’epicentre— i es clou amb la descripció del desenvolupament i el fracàs de la demokratía a Atenes el segle V abans de la nostra era.
