«La figura literària de Francesc Pujols és polifacètica i encara no ha estat analitzada a fons del tot. Tothom sap qui era Francesc Pujols, però se sap per aproximació, per intuïció o per simpatia/antipatia. Tenim idea que va existir un personatge pintoresc, anecdòtic, amic de les boutades i de l’humor gras. Les seves obres, però, encara no han atret l’atenció generalitzada de la crítica actual malgrat l’existència de biògrafs fidels i malgrat, també, els elogis que li dedicaren figures com Sagarra, Pla o fins i tot Carles Riba.
Segurament aquesta desconeixença rau en el fet que un home que gosa escriure obres de títol tan ambiciós com Concepte general de la ciència catalana o La religió i la moral i que pretén crear una filosofia nova desperta una considerable prevenció, sobretot si la imatge més coneguda d’aquest home és, popularment, la d’haver estat director del Papitu, i no del primer, sinó del segon. I segurament també aquesta desconeixença és conseqüència del caràcter atípic d’un personatge que irrita els ortodoxos i desconcerta els heterodoxos i que, per tant, no pot servir de bandera a ningú.»
Francesc Fontbona, 1982
