Un dietari és una mesura literària del temps. Però no del dia, dels anys o de l’època. El temps és una idea subornable: el podem fer lineal, circular, al·lucinogen... Per això el dietarista es capbussa en tota mena de temps segons el vent que el provoca. Un dietari és, doncs, un cove intel·lectual on el peix és divers. En tot cas, aquesta és la forma de No sé què mor: descripcions, impressions, reflexions, passions, frustracions... Ramon Ramon posa un parany literari per llegir el món i llegirs’hi. A No sé què mor no passejareu per grans ciutats ni contemplareu paisatges gloriosos. El dietarista és menor, limitat de realitats. Però ha descobert que aquesta limitació projecta una ombra vasta. Una ombra que conté un jo i un nosaltres, i un ací que és un horitzó. El dietarista es reconeix dins de l’actualitat, de la memòria, de la història. I hi veu el drama: el seu món es mor a poc a poc. I el drama major: què se li mor exactament?
