Als convents franciscans el càrrec de cuiner requeia en un dels seus membres, que se les havia d’enginyar per alimentar el conjunt de la comunitat. No és sorprenent, doncs, que haguem conservat fins a onze còpies manuscrites, algunes d’incompletes, dels Avisos i instruccions per lo principiant cuiner. Es tracta d’un receptari de cuina anònim, força extens, redactat a mitjan segle XVIII. Algunes de les còpies són de començament del XIX, cosa que posa de manifest la utilitat i la vigència del llibre. L’obra reprodueix una cuina senzilla, per bé que no pas rigorista, amb plats que provenen de la tradició gastronòmica popular catalana, adaptada als cosutms i necessitats de l’orde.
És per això que, en diversos aspectes, ens permet aproximar-nos a la cuina popular de l’època.
Després de la important i rica tradició gatronòmica medieval, a l’època moderna els receptaris escrits en llengua catalana cal cercar-los en la cuina conventual. Els Avisos… és un dels més antics que n’hem conservat. Entremig cal situar-hi els consumaris cartoixans, en què, al costat d’altra informació, hi havia també receptes i indicacions alimentàries. El receptari franciscà, en canvi, se centra estrictament en el contingut culinari.
