El llibre que teniu a les mans ens parla de quan els pobles no tenien nom i ens explica com i per què van arribar a tenir-ne. Parla de pobles i poblets, barris i veïnats, així com de capitals i de grans ciutats del país, ja que totes les col·lectivitats humanes cerquen el seu origen i les seves arrels. Sovint, aquest origen es perd en temps molt antics i s’enllaça amb llegendes i mites fundacionals, amb topònims o fites i personatges històrics. Perquè tenir un origen, saber-ne la història i, per tant, poder-la explicar i mantenir viva, ennobleix, distingeix de la resta i enforteix el sentiment de pertinença a un poble o ciutat.
La majoria d’aquestes llegendes són una mostra d’enginy i saviesa popular, d’imaginació i espontaneïtat per explicar l’origen de les nostres viles. Llegendes poètiques, històriques, fabuloses, esgarrifoses, dramàtiques o plenes d’humor, totes deixen testimoni de temps immemorials, de vides sofertes i d’un pragmatisme ancestral. Són un valuós patrimoni que hauríem de preservar i una meravella que hauríem d’explicar als nostres fills i nets per no oblidar mai d’on venim.
