La motivació d’aquest llibre és refutar dues idees. La primera diu que la independència és una transició que es pot fer “de la llei a la llei”. La segona sosté que aquesta no té res a veure amb els canvis socials com la justícia social, l’ecologisme o el feminisme. O fins i tot que va en la direcció contrària d’aquests moviments emancipadors.
Durant la dècada vinent s’acceleraran molts canvis: a les crisis pròpies del capitalisme, cal afegir-hi el canvi climàtic i l’escassetat de matèries primeres, a més de l’auge de l’autoritarisme, l’augment de l’extrema dreta i la reconfiguració de les relacions internacionals. En aquest context, algú pot pensar que la independència del nostre poble és una qüestió que quedarà aparcada. L’autor defensa tot el contrari: la sobirania dels Estats continua essent central en la presa de les decisions que afecten el futur de les nostres societats. Sense renunciar a una visió internacionalista, ans al contrari, el conflicte de Catalunya i dels Països Catalans encaixa plenament en el present moment històric.
En el procés de lluita per la independència, la sobirania ha de passar de l’Estat al poble català. Per això parlem d’una revolució, encara que pugui semblar remota i que trobem més versemblant imaginar un col·lapse que no pas un horitzó de societat alternativa. Però aquest llibre està escrit amb la convicció que cal fer la revolució catalana i que això forma part del conjunt de canvis radicals que necessita el món per a sobreviure.
