A Catalunya, durant la Guerra Civil espanyola, un reduït grup de polítics, tècnics i amants de l’art van maldar per salvaguardar el patrimoni cultural dels perills de la revolució i de la guerra; van ser els nostres Monuments Men. Un d’ells va ser Joaquim Folch i Torres, en aquells moments director general dels Museus d’Art de Barcelona. El llibre que teniu a les mans se centra en la seva estada a París entre el febrer de 1937 i el setembre de 1939, enviat per la Generalitat republicana per organitzar L’Art Catalan du Xe. au XVe. siècle; dues exposicions temporals celebrades al Jeu de Paume i al palau de Maisons-Laffitte que van mostrar al món les obres més significatives de l’art medieval català. Durant aquesta llarga estada parisenca, l’historiador de l’art i museòleg barceloní mantingué contactes amb persones vinculades als sollevats, que de res li van servir en tornar a Catalunya el setembre de 1939: la dictadura li va aplicar la trilogia de la repressió franquista, que el va acusar del delicte d’auxili a la rebel·lió militar, el condemnà a una pena de tres anys de presó menor i l’obligà a jubilar-se amb només 55 anys.
