«¡És una catalana nova! La dona catalana que amb una ploma a la mà, amb un esperit obert, va pel món i amb el cap ben alt diu la seva veritat i es guanya la vida.»
«¿Coneixeu Miquel Villà? Ja sé que la majoria dels lectors contestaran: no.» En paraules de Gabriel Ferrater, Miquel Villà és «un dels pintors catalans més autèntics». Va viure a París i a l’Argentina, i va ser molt amic d’Irene Polo. ¿Coneixeu Irene Polo? La majoria dels lectors contestaran: no.
Val la pena conèixer-la. Perquè era una reportera fascinant dels diaris més importants de la Segona República, perquè va ser una dona agosarada, moderna, reivindicativa, lesbiana i suïcida. El 1936 va viatjar a l’Amèrica del Sud amb la companyia de Margarida Xirgu. Cap de les dues no en va tornar.
Les cartes de Polo a Villà són un testimoni inèdit i vivíssim de l’exili. Els tres textos escrits per ella i els tres articles dedicats a la seva figura ens en fan entendre la grandesa. El postfaci és la clau de volta: ens explica l’aventura americana i ens aclareix els enigmes dels seus últims anys. ¿Qui era la Judith que Polo esmenta a les cartes?
