L’elefant està trist. S’ha queda t a l’ombra, i no parla ni es relaciona amb ningú. Els altres animals intenten animar-lo: el mico, que sap explicar acudits; les germanes estruç, que són excel·lents ballarines, i fins i tot el cocodril. Però l’elefant no somriu, ni es mou, només sospira i roman a l’ombra. Llavors, un petit ratolí s’acosta gairebé sense alè i s’asseu al costat de l’elefant. Només vol descansar. Així que els dos es queden en silenci. Més tard, el ratolí li explica la seva història, plor en i, finalment, més alleujats, marxen a la recerca de la casa del ratolí.
Les increïbles imatges en tons saturats i brillants, creades per Valerio Vidale, intensifiquen el contrast entre l’alegria i la tristesa, alhora que el degradat de blaus dona profunditat a una història narrada amb subtilesa i encant.