Benià és un poble costaner de terres de secà on la lluna marca el ritme de la vida. Els seus habitants, gent prudent i arrelada als costums, sempre la miren a l’hora de sembrar el favar o de trascolar el vi, quan han de comprar una nevera o abans de començar un festeig o de fer testament. La lluna vella és garantia de bona collita o esperança de vi ben equilibrat, saborós i cristal·lí. Abans d’iniciar cap peripècia, els benianers se n’asseguren el resultat amb el seu influx benèvol i, si cal, també encenen llums a les animetes dels difunts i s’encomanen a tots els sants. El pleniluni, per contra, és dissortat, inquietant. Cal defugir sempre que es puga la llum pàl·lida de la lluna, el sol de migdia i el vent de mestral.
Després de la bona rebuda de Les espines del peix (Premi Octubre Andròmina de Narrativa 2019), Josep Colomer retorna a l’univers literari de Benià per acostar-nos a uns relats que sovint prenen forma de rondalla i que conjuguen ironia i sentit de l’humor amb una gran capacitat expressiva i una enorme riquesa lèxica.
