«Mentre nosaltres paríem criatures, ells, suposàvem, parien llibres i pintures. Nosaltres hem poblat el món. Ells l’han civilitzat.»
Una societat és un grup de dones que es reuneix per dilucidar si el que pensen, escriuen i fan els homes mereix que elles continuïn portant fills al món. Les dones ja no en tenen prou amb fer el paper d’úter
del planeta i ara que han après a llegir, ¿què els impedeix jutjar-ne els resultats?
A les Memòries d’una novel·lista hi plana la vida i l’obra d’una autora, imaginària i mediocre. La biògrafa l’enyora perquè els diumenges tenien el costum d’anar a Kew Gardens, on passegen els homes i les
dones. I també els cargols, que veuen com se’ls omple la closca de colors.
Escrits entre el 1909 i el 1921, els tres contes ens parlen del paper de les dones, de la guerra o de l’art. Al segle XXI, Vivian Gornick afirma que un dels problemes de les dones és que dormen amb l’enemic.
Entre elles, hi ha un fil de lluites i reivindicacions que Woolf ha ajudat a tensar com cap altra escriptora no ho havia fet abans.