«L’Eunice Parchman va assassinar la família Coverdale perquè no sabia llegir ni escriure.
De motius, no en tenia, ni ho va fer amb premeditació; no va guanyar-hi res, ni diners ni seguretat. De resultes del seu crim, tot el país es va assabentar de la seva ignorància, no tan sols una família o un grup d’aldeans. L’Eunice no va treure’n res, llevat de la seva desgràcia, cosa que sabia des del principi, en algun racó de la seva estranya ment. A pesar que la seva companya i còmplice era boja, l’Eunice era normal. Posseïa la terrible i pràctica lucidesa atàvica del simi, sota una disfressa de dona del segle XX.»
Així comença El judici de pedra, l’obra mestra de Ruth Rendell, una novel·la d’intriga psicològica carregada de mala bava, on la por de la protagonista a què es descobreixi el seu secret dona peu a una font inesgotable de malentesos, que, a poc a poc, derivaran cap a una tragèdia.
“Un clàssic” The Times
“Ha trascendit el gènere amb una força imaginativa sense precedents, que explora i il·lumina els racons foscos de la ment humana.” P.D. James
“Ningú és capaç d’escriure amb la seva precisió devastadora sobre el món en què vivim.” John Mortimer
